Font: El Punt Avui / Article d’opinió
Joan Abril
El domini de l’ortografia sempre ha preocupat la societat, especialment al segle XVIII amb el naixement de les acadèmies. Al XIX va sorgir la consciència lingüística de recuperar una unitat, que havia de començar necessàriament per l’ortografia, que és la cara més externa d’una llengua, l’aspecte més vistent, i no per això ha de ser el més important. Però en canvi, la societat catalana es comporta com si realment ho fos: recordem per exemple del títol d’Obelix i Asterix El cel s’ens cau al damunt, que corregit hauria de ser “El cel ens cau al damunt”.