La Universitat: complicada per davant i per darrere

I és que cada cop són més els estudiants que no poden accedir als estudis universitaris per motius econòmics. No poden pagar el que costa la matrícula perquè en molts casos la beca els ha estat denegada. I sembla que en un futur les coses no tenen pinta de millorar, quan el grau passi a ser de tres anys més dos anys de màster posterior obligatoris. La Universitat, amb aquest encariment de la matrícula, ja ha perdut 45000 estudiants que han prioritzat la hipoteca als estudis (Punxa la imatge de sota per saber-ne més).

I, al mateix temps, completar els estudis universitaris tampoc no garanteix una feina digna, tal com ens van explicar en la conferència, dirigida als alumnes de batxillerat, que va tenir lloc al nostre centre el dimecres passat. Molts d’ells opten per continuar fent un doctorat que els abocarà irremissiblement a passar 4 o 5 anys en la misèria. I és que, com es veu en el vídeo que ens van passar, ens ho  hem de prendre a riure… per no plorar.

Consulta aquí totes les notes de tall del curs 2014-2015

Teniu la possibilitat de fer cerques de les notes de tall del 2014-2015 per titulació, branca de coneixement o demarcació territorial accedint a UNportal, la web de referència de l’educació superior a Catalunya, que ja té disponibles les dades.

Criteris per a dubitatius: l’entrada a la Universitat

Diuen els experts que com més transcendental és una decisió, de menys informació fiable se sol disposar. La decisió sobre quin grau escollir i on cursar-lo és probablement la primera decisió transcendental del jove nouvingut a la majoria d’edat, si no considerem altres aspectes íntims. Hi ha casos en els quals la decisió es veu mediatitzada per arguments familiars (“Estudiaràs farmàcia perquè quan em jubili no es perdi la farmàcia de casa“, o “Seràs advocat, com el teu avi i el teu pare. S’ha acabat“). Salvant excepcions com aquestes, la veritat és que es troba a faltar una guia de criteris per confeccionar la llista ordenada de centres i titulacions de la manera més racional possible, per tal d’intentar superar els paranys que les diferents universitats posen pel camí. I en dir paranys em refereixo específicament a:

Pobresa i estudis

Font: El País

Susana Pérez de Pablos

Uno de cada cuatro jóvenes españoles abandona la escuela de forma temprana. El análisis que acaba de publicar Cáritas Europa sobre El impacto de la crisis europea alerta de que España tiene la mayor tasa de abandono escolar prematuro de la UE, un 26,5% frente a un 13,5% de media europea. Está realizado con datos Eurostat 2012. Esta situación muestra cómo los recortes aplicados por la crisis económica están haciendo daño sobre todo a los colectivos más vulnerables, señala Cáritas Europa, que ha presentado hoy el estudio en Atenas. Se considera que han abandonado la escuela de forma temprana, explica el estudio internacional, los estudiantes de entre 18 y 24 años que tras hacer como mucho la educación secundaria inferior, (en España, como mucho, la ESO), deja de estudiar definitivamente. (Article sencer al Recull de premsa)

Els joves, disposats a tenir qualsevol feina precària a qualsevol lloc del món

Font: El Punt Avui

Quasi la meitat dels joves de l’Estat espanyol d’entre 18 i 24 anys, en concret el 48,6%, acceptarien ara mateix qualsevol feina, al lloc que fos i encara que fos amb un sou baix. De fet, segons una enquesta feta pública ahir, el 84,9% dels joves consideren molt o força probable que hagin d’acabar treballant en “el que sigui”. (Llegeix la notícia sencera al Recull de premsa)