Josep Alsina entrevistat

Josep Alsina

El nostre professor, company i amic Josep Alsina està fent les últimes classes del seu currículum laboral al nostre centre. Es jubila aquest curs i, abans de dir-li “adéu, fins aviat”, hem volgut parlar una estona amb ell per repassar alguns moments del seu llarg viatge i per compartir alguna reflexió sobre el món de l’educació. És el contingut de l’entrevista següent:

1 – Quants anys fa que dónes classes al Galileo Galilei? I quants anys fa que et dediques a la docència? 

Fa uns 34 anys, 32 a l’ensenyament públic. Abans havia treballat a dos centres privats, els Salesians d’Horta i CEMS-Fivaller. També havia donat educació d’adults a d’Institut d’Anàlisis Transaccionals. A l’any 83 vaig guanyar les oposicions al Cos de Catedràtics de Batxillerat. He treballat a l’Institut Julio Antonio de Mora d’Ebre, a l’extensió El Prat II del Prat de Llobregat i a l’Institut Arraona de Sabadell. Al Galileu vaig arribar, crec, l’any 1992. Desprès d’uns anys d’activitats sindicals vaig tornar, de manera definitiva, l’any 2003.

2 – Hi ha algun centre del que guardis especial record?

Cadascun té la seva història. El Julio Antonio per ser el primer. El del Prat era molt petit (nomes fèiem 1er de BUP) i en unes condicions lamentables (estàvem en uns barracons que quant plovia queien les plaques del sostre), però amb molt bon ambient. L’Arraona era un “senyor” institut, molt ben dotat.

3 – Què va ser el que et va fer decidir a ser professor?

El meu pare va ser catedràtic d’institut i després d’universitat. Vaig créixer en un ambient on els llibres, les classes i tot allò acadèmic formava part de la vida diària. De jove vaig dubtar entre estudiar història, ciències o filosofia, però que tot plegat portava cap a l’activitat docent. Cal un vocació especial per dedicar-se a la docència

4 – Trobes diferències entre els alumnes d’ara i els d’abans?

Els alumnes són un mirall de la societat. Quan la societat involuciona i es torna banal, superficial, grollera i consumista, tal com passa en l’actualitat, això s’ha de reflectir en els alumnes. Que podem esperar d’una societat que te com a ídol a Belen Esteban?

5 – Segur que hi ha hagut moments de tot, bons i dolents. Ens podries explicar alguna anècdota que t’hagi succeït relacionada amb l’ofici d’ensenyar?

Anècdotes en podria explicar moltes. Recordo una vegada que els alumnes d’un grup de 2n d’ESO es van assabentar de la data del meu aniversari, i em van fer una “festa sorpresa”, amb pastís i tot. Una altra cosa “curiosa” va passar amb una alumna de 2n de Batxillerat que estava embarassada i ningú ho sabia. Es va començar a trobar malament i una mica més tenim un part a classe. Considerant que la classe era de Biologia la cosa te la seva gràcia.

6 – Ets professor de Ciències Naturals. Ens pots transmetre, encara que sigui difícil en dues ratlles, la teva passió per la ciència?

El que sempre m’ha interessat ha estat la ciència com a aventura humana, i per tant, la seva història i les seves relacions amb la cultura, la societat, la tecnologia i el pensament.

7 – Tu has ensenyat durant molts anys, però, els alumnes t’han ensenyat alguna cosa? Es pot aprendre dels alumnes?

Ensenyant s’aprèn molt. Quan portes molts anys dedicats a unes matèries les domines d’una manera especial, les fas teves. Dels alumnes es poden aprendre moltes coses sobre l’esser humà.

8 – Quina qualitat valores més en els alumnes?

La constància, la voluntat. Estudiar no és un joc i no és “divertit”. Els nostres alumnes viuran en un món molt dur i difícil i, per tant, la capacitat d’esforç és molt important. Crec que moltes vegades som massa tous i els acostumem malament.

9 – El món de la docència, com tants d’altres, segur que és millorable. Tria només una millora a fer en el sistema educatiu actual.

El més important no és tant qüestió del sistema educatiu (l’actual és molt millorable) sinó de la societat on aquest sistema actua. La societat s’ha de plantejar seriosament què vol dels centres d’ensenyament, especialment dels públics: han de ser llocs on es vingui a aprendre, i aleshores s’han de plantejar d’una manera, o be centres d’assistència social, i aleshores s’han de plantejar d’una altra. El que no pot ser és tot a l’hora.

10 – I, per anar acabant, pensant en aquells que prendran el teu relleu: A parer teu, quina característica ha de tenir un professor per reeixir en la seva tasca de formar els joves?

Encara que en la pràctica s’han de fer coses molt diferents (d’assistent social, de psicopedagog, de monitor del temps lliure i a vegades de funcionari de presons) un docent mai ha de perdre de vista que la seva funció principal és ensenyar, i ensenyar unes matèries concretes en les quals és especialista. Això li dona personalitat professional i dignitat.

11 – Finalment, ens podries fer cinc cèntims dels teus plans de futur. Hi ha alguna cosa que vulguis fer especialment?

Em vull dedicar a la història de la ciència i de les idees, i a escriure sobre aquests temes. També als meus esports favorits: el pàdel, la muntanya i la mountain-bike. És probable que no deixi del tot l’ensenyament i col·labori amb algun centre.

Moltes gràcies Josep.

One response to “Josep Alsina entrevistat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s