Category Archives: educació

Eines per fomentar la lectura

Font: Ara / AINHOA BOIX

Que els nens s’aficionin a la lectura no és fàcil. Alguns diuen que les videoconsoles, les tauletes o els mòbils tenen molt a veure amb el seu desinterès, que els infants passen més temps davant de la pantalla que d’un llibre i que és difícil que, amb tant d’estímul, s’enganxin a una activitat, la lectura, que requereix concentració i, segons l’edat, no poc esforç. (llegir al Recull de premsa)

Anuncis

De mòbil a mòbil: “L’alfabet emocional”

És sabut que vivim temps de compartir, potenciat per les noves tecnologies que ens ho posen tot més fàcil. Així, cadascú de nosaltres dediquem un cert temps del dia a compartir coses a través del núvol. Aquest petit vídeo, fet amb Prezi, n’és un exemple, és un de tants que ens han arribat via mòbil aquesta setmana i que ara compartim en aquest blog.

“Els fills han de tenir regles de joc clares, si no, es perden”

Entrevista a Helen Flix, psicóloga clínica i autora de llibre ‘Pares conscients, nens feliços’. La podeu llegir al nostre Recull de premsa.

“La mirada d’aprovació d’un mestre és més gratificant que un 10”

Font: El diari de l’educació, 15/04/2015 / Entrevista a David Bueno / Pau Rodríguez

L’estudi del cervell ha permès en l’última dècada descobrir l’activitat d’aquest òrgan en diferents contextos, també l’educatiu. Entrevistem David Bueno (UB): “La motivació o el treball entre iguals activen el cervell social i l’aprenentatge és més integral”

Hi ha la temptació de presentar-se davant David Bueno, genetista i divulgador sobre neurociència i educació, com si fos un oracle. El seu coneixement de la complexitat del cervell, i de l’activitat d’aquest davant els diversos estímuls quotidians, ens empeny a buscar en ell les respostes definitives a preguntes recurrents en el camp educatiu: S’han de renyar els nens? Com hem de connectar amb els adolescents? S’han d’estimular molt els bebès? A quina edat hem de començar a ensenyar l’anglès? La neurociència té una resposta per a la majoria d’aquestes preguntes, però Bueno ens adverteix: “Poca cosa diré que les pedagogies no hagin ja conclòs a partir de la seva tasca d’assaig-error. La sopa d’all ja està inventada”. Vejam, doncs.

Continua llegint

Pocs titulats d’FP i molts ni-nis, alerta l’OCDE

Font: La Vanguardia
premsa pocs titulats fp i molts ni-ni

La tasca dels deures escolars

Font: El Periódico / Editorial

Un informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) torna a posar sobre la pissarra el paper dels deures escolars en la formació acadèmica, en el sentit que contribueixen a ampliar les diferències entre alumnes segons el seu nivell socioeconòmic.

Continua llegint

Les desigualtats socials frenen la millora educativa

Los-resultados-educativos-empeoran en Cataluña

Font: Ara / Elisabet Escriche

Les desigualtats socials i educatives han augmentat en nou anys, un increment que suposa un “llast” per a la millora dels resultats educatius. És la principal conclusió d’un estudi impulsat per la Fundació Bofill que avalua el rendiment acadèmic dels estudiants de secundària durant el període 2003-2012 a partir de les proves PISA. (Podeu llegir la resta de la notícia, així com els enllaços a d’altres diaris del dia al nostre Recull de premsa)

El mobil és l’escola

Font: El Punt Avui

Raül Garcia

“Els sistemes educatius actuals es van dissenyar quan el símbol del progrés era el fum que sortia de les fàbriques” i el món actual no té res a veure amb aquell, va recordar ahir Aape Pohjavirta, fundador de l’aplicació per a emprenedors Funzi i expert en aprenentatge a través de dispositius mòbils, durant la seva intervenció en la conferència de TEDxBarcelonaED dedicada a l’educació. “D’aquí a uns anys –va vaticinar Pohjavirta– les aules estaran buides, de la mateixa manera que cada cop hi ha més oficines buides perquè la gent, gràcies a la tecnologia, pot treballar des de qualsevol lloc.” (Llegeix tota la notícia al Recull de premsa)

Tres factors del fracàs escolar

Font: Ara

Marta Espasa

Una de les assignatures que no hi ha manera d’aprovar ni a Catalunya ni a Espanya des de fa massa temps és el fracàs escolar. Les dades mostren de manera reiterada que estem a la cua de la Unió Europea en abandonament escolar prematur (individus que com a màxim han assolit l’ESO) i en fracàs escolar, definit com el percentatge d’individus que no obtenen el títol de graduat en ESO a l’edat que els pertocaria. Aquest és un problema molt greu, ja que té una repercussió directa sobre l’atur juvenil. Cal tenir en compte que Espanya és també el país de la Unió Europea amb la taxa més alta d’atur juvenil, que se situa prop del 55% i afecta gairebé un milió de joves, mentre que en països com Alemanya, Holanda i Àustria se situa per sota del 10%. Però aquesta taxa d’atur no es distribueix de manera homogènia, sinó que afecta més intensament els joves que tenen un nivell educatiu més baix (la taxa d’atur dels joves que només han cursat estudis primaris és del 70%). (Llegeix tota la notícia al nostre Recull de premsa)

El millor profe d’Espanya

Font: El Periódico

Quan César Bona arriba a classe cada dimecres, la primera cosa que demana als seus alumnes de cinquè curs és que li escriguin una història surrealista. Ell els dóna la frase d’inici -una cosa així com «la història del llargarut Don Puyuelo de la Cortada que va saltar a dins d’un pou i va trobar una pedra preciosa capaç de transformar…» o alguna altra cosa per l’estil- i els nois han de continuar el relat. Aquesta és només una de les moltes tècniques que utilitza Bona per estimular la creativitat dels seus estudiants. També els anima a elaborar els seus propis curtmetratges (escriure el guió, interpretar-lo i gravar-lo), a exercir d’advocats o mediadors amb els seus companys de classe, a opinar sobre les activitats que tenen lloc a l’escola i dins de l’aula. «I a investigar, a indagar pels seus propis mitjans sobre qüestions diverses», afegeix el docent.

Continua llegint

José Antonio Marina i l’educació dels adolescents

Wert torna a la guerra amb un pla per crear docents generalistes

premsa josep alsina premsa wert profes generalistes foto