Quan la veritat es tuneja

Font: El Periódico

Alumnes d’ESO debaten amb aquest diari sobre la seva relació amb els pares i admeten que maquillen una mica la realitat.

Divendres 24 d’abril, 8.15 hores. Evaristo, director de l’IES Torre del Palau de Terrassa, i Abel, coordinador d’ESO del centre, se’n van de la classe perquè aquí són l’autoritat i la seva presència podria coartar els nois. Bé per ells. Dins de l’aula, 40 joves de 16 anys i un redactor d’EL PERIÓDICO parlen sobre la comunicació entre pares i fills; des del respecte, sense furgar en intimitats. Admeten que maquillen la realitat, que no diuen tota la veritat. I reclamen espai, viure la seva vida, que se’ls tracti com adults. Amb un llenguatge molt més directe i vivencial, demanen el que els psicòlegs i sociòlegs recomanen: confiança, empatia. I un diàleg d’anada i tornada.

Costa arrencar les paraules però es van animant. Acabaran sent uns 12 els que participaran en el debat. La resta escolta, no sembla que passin de tot. Aquest és un exercici voluntari i el que ho desitgi pot abandonar la sala, sense problemes. Ningú se’n va. «La meva mare m’ho pregunta tot a l’hora de sopar. No sempre, però sí molt sovint. Jo l’hi explico, però sense dir-li la veritat de la veritat». El jove prossegueix: «Crec que acaba colant, perquè sembla que es queda tranquil·la». Sovintegen les rialles còmplices quan un company deixa anar una cosa que sembla que els passa a tots, com el record de la mare «que no et deixa en pau», o el pare «que t’enganxa la mentida per la cara que fas i no et deixa fins que li dius una altra cosa que el deixa satisfet». La veritat es tuneja, asseguren, per por a les conseqüències. «No ho explico tot perquè em fa por la bronca que vingui després»,admet un. «Que no preguntin, i així no tindran disgustos i ens evitarem converses incòmodes», clama un altre.

Va arribar un bon dia en què a casa van començar a caure’ls «interrogatoris», ja que és així com diuen que se senten a vegades, interrogats. Va ser el pas de primària a secundària, quan els pèls apareixen per sota del cap, la dona floreix, els amics s’enforteixen i les relacions se solidifiquen. A una de les noies de quart d’ESO no la molesta que a casa la interroguin. Ho comparteix «tot» amb la seva mare perquè creu que és l’única manera que confiï en ella, que la deixi fer. «Si ella coneix la meva versió, tot és més fàcil, encara que algunes coses, poques, me les guardo per a mi».Mou el cap i somriu amb timidesa. No és difícil intuir què sol reservar-se per a si mateixa.

Tots pecadors

Una prova a mitja xerrada per espavilar el personal. Els alumnes elaboren una llista de cinc accions no gaire populars: fumar, beure alcohol, escapar-se de casa, no estudiar prou i conduir sense carnet. ¿Quants de la classe han perpetrat almenys una d’aquestes coses? Gairebé tota l’aula amb la mà alçada. ¿I quants creieu que els vostres pares també l’aixecarien? Tothom aixeca la mà una altra vegada. Se’ls explica que la generació dels seus pares, que tenen entre 40 i 50 anys, van tenir una adolescència que els avis i ancestres no van poder disfrutar perquè els va tocar treballar, resguardar-se de les bombes o cuidar un germà. Temps d’estretors. «Van passar de la infància a l’edat adulta», escolten, amb gest contrariat. Els seus pares la van disfrutar en democràcia i van tenir el temps i la llibertat de cometre bogeries, errors, els que ara volen evitar que ells repeteixin. «El meu pare era un peça fins que va conèixer la meva mare, i crec que per això la tinc sempre a sobre, perquè no vol que acabi com ell», argumenta un d’ells.

Una de les noies que més participen, i que descriu una comunicació molt fluida a casa, reivindica el «dret d’equivocar-se». S’explica: «Li dic a la meva mare que m’ha de donar una certa llibertat per cometre errors perquè jo sola em pugui adonar que no he d’anar per aquest camí. Ells no tenen por dels nostres errors, sinó que ho passem malament, que ens facin mal, però no poden protegir-nos sempre». Tota una lliçó. En qualsevol cas, aquesta jove de família dialogant troba a faltar una mica més d’empatia en els moments de col·loqui familiar. Perquè a ella li agrada parlar del que li passa, i la seva mare, diu, «sempre vol donar una visió global de les coses», és a dir, anar del cas concret a la lliçó de vida. «Això em fa pensar a vegades que no m’entén, que posa exemples que no tenen a veure amb mi».

També troben a faltar, així ho raona una noia, que els grans els expliquin les seves coses. No entén que els fills hagin d’explicar-ho tot de les seves vides i que en canvi els pares no comparteixin res del seu dia a dia, de les seves preocupacions. «M’agradaria saber més perquè jo els ho dic tot i els tinc molta confiança, però ells no expliquen mai res, i això em fa pensar que potser no confien en mi. M’agradaria saber més coses d’ells, però alguna vegada que he preguntat m’han respost que és la seva vida i s’han tret el marró de sobre. ¿I la nostra de qui és?». Irrefutable. Agafa el fil una companya: «Confio molt en la meva mare i m’agradaria que ella confiés més en mi, que m’expliqués els seus problemes perquè jo pugui ajudar-la, perquè potser la puc ajudar amb les seves coses, ¿no?».

No som tontos

Al fons de l’aula destaca un alumne espavilat que s’explica molt millor del que es podria esperar d’un noi de 16 anys. Coses dels prejudicis. Riu quan explica que els seus pares li agafen el mòbil per espiar els seus missatges i l’historial de l’explorador. «Es pensen que sóc tonto, que no sé que el revisen. El tornen a deixar on era, com si no passés res, com si jo no me n’hagués adonat. ¿Potser miro jo el seu telèfon? ¿Què passaria si els demanés que em deixin veure què tenen al seu mòbil?». Molts assenteixen, en un claríssim gest d’«això també m’ha passat». Tots tenen mòbil a la butxaca. En una altra votació a mà alçada, la majoria creu que a casa els el van comprar perquè així els pares els controlen més i millor. «Em pregunten amb qui parlo, amb qui xatejo, quines pàgines miro…». «A mi no se m’acudiria preguntar-los aquestes coses. ¿Per què ho fan ells?». Una altra vegada una sensació de constant fiscalització. «Per a ells és complicat, perquè si no ens controlen potser penses que no fan de pares, però si es passen… és insuportable».

No parlen amb ressentiment, més aviat amb una mica de frustració i certa contradicció. Coincideixen que els seus pares els coneixen bé, però a la vegada confessen un cert maquillatge en moltes de les coses que comparteixen. «Bé, sí, ells es pensen que ens coneixen, i segur que és així, però tampoc pots conèixer algú al 100%, ¿no?», aporten des de les primeres files. I ells, ¿ho saben tot dels seus pares? Fan cares rares, com recreant imatges del pare i la mare que un preferiria evitar. Després riuen. «¡¡No, no ho volem saber tot!!», combreguen.

Facebook i l’àvia

Les xarxes socials i l’ús dels xats també són tema de debat habitual a casa d’aquests joves del Vallès Occidental. En aquesta matèria els seus pares viuen en l’edat mitjana, mentre que ells experimenten gairebé diàriament amb una aplicació que va més enllà de la que estava de moda la setmana passada. El Facebook, coin­cideixen, se’ls ha quedat antiquat. Per dues raons: una, els seus pares també hi són, i dues, necessiten una cosa més àgil, més immediata, més rabiosa. Un relata que no accepta ningú que sigui d’una edat superior a la dels seus cosins. Amb una sola excepció: «He acceptat la sol·licitud d’amistat de la meva àvia perquè de passada li dono un cop de mà perquè no sap fer-lo servir». Sona el timbre i els professors entren. Una bona experiència. Encara que qui ho sap, potser a EL PERIÓDICO també li han dit veritats a mitges, el que volia sentir. Són les coses de l’adolescència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s