Sor Lucía Caram, catalana de l’any

La germana Lucía Caram té clares les seves preferències polítiques i ha confessat en diverses ocasions la seva afiliació al MEC, el «partit dels que Mouen el Cul». Així és aquesta religiosa dominica de somriure perenne però de cor trencat davant de tanta pobresa, tanta desigualtat, tantes «persones empobrides que criden de dolor». No es cansa de denunciar el patiment aliè, sigui per la via que sigui, una xarxa social, un llibre, una tertúlia a la ràdio; ni de combatre’l, a través del projecte Mosaic o la Fundació Rosa Oriol. Tota aquesta dedicació al proïsme es va tornar ahir reconeixement al rebre el premi Català de l’Any 2014. Catalana en aquest cas «d’adopció i elecció».

La monja del poble va superar en la votació popular el periodista i col·laborador d’EL PERIÓDICO Jordi Évole i el ginecòleg i pioner en la cirurgia fetal Eduard Gratacós, persones, definia Caram dies abans de la gala, que donen «visibilitat als que pateixen». Ella no només posa la desgràcia sobre la taula. A més exigeix solucions que ahir va concretar davant un Artur Mas que li va entregar l’escultura tallada per Ricard Vaccaro i que potser no esperava l’entrada de la religiosa. «Demano al president i a tots els empresaris que ens posem la samarreta dels oblidats, els humiliats, els últims, i que impulsem un pla nacional contra la pobresa infantil», va resar.

Caram, que va recordar que el seu cor és «blaugrana tot i que vesteixi de blanc», va invitar tothom, «polítics, empresaris, entitats, societat en general i periodistes», a unir forces per construir «un model de país en què no s’exclogui els més petits». «Em declaro militant de l’esperança», va defensar, abans de regalar un sonor «¡visca Catalunya!». També va ser àgil i astuta al fer una sola referència a Espanya quan va recordar que Unicef no ha aconseguit un pacte a nivell estatal per combatre la pobresa infantil. «Li demano, president, un compromís aviat».

GALA ELECTRITZANT / La gala va resultar rodona des del principi fins al final, amb les veus d’Elena Gadel i la coral In Crescendo, que va fer posar els pèls de punta al Teatre Nacional de Catalunya amb una personalíssima versió del clàssic Puff, el drac màgic, entre altres benediccions. Va resultar també electritzant el discurs de les representants de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, que van recollir el premi Mercè Conesa a la Iniciativa Solidària. «¿Quants d’aquesta sala poden imaginar-se un dia, una setmana, un mes o un any sense llum, aigua o gas?», van preguntar. A ells es va referir el director d’EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez, quan va parlar d’un teixit associatiu «molt actiu i altament compromès, que s’organitza i es rebel·la contra les injustícies i les desigualtats i que no té res a veure amb la societat acomodada que alguns intenten dibuixar».

El president Mas va recórrer als tres finalistes per parlar de la Catalunya d’avui. Un país, va dir, «barrejat i poc homogeni, una societat viva i oberta a filtrar cultures que vénen de fora», en referència a l’origen sud-americà de la germana Caram i al dels pares d’Évole, vinguts de més enllà de l’Ebre. «No busquen excuses per no actuar, sinó raons per actuar», va resumir Mas, que va entregar el premi juntament amb el president del Grup Zeta, Antonio Asensio Mosbah.

INICIS AMB EL ‘DIGUI DIGUI’ / L’acte va tenir moments de reivindicació, però va deixar retalls de bon humor, com el record de la guanyadora del guardó sobre els primers dies a Manresa. Pel que sembla, va explicar, a l’habitació del convent no li van deixar els llibres de pregàries. «Em vaig trobar els cursos del Digui, diguiperquè aprengués català, i és el millor que podien haver fet», va dir, sempre en un català delicadament argentinat.

En la cerimònia hi eren presents, entre altres, l’expresident José Montilla; el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, primer líder d’àmbit estatal que assisteix a l’esdeveniment; l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni; l’alcaldable del PP, Jorge Fernández Díaz; el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i el fundador de l’empresa de cercatalents Seeliger i Conde, Luis Conde. Durant la gala també es va entregar el premi a la Millor Iniciativa Empresarial, que va reconèixer la tasca de Hewlett Packard per centralitzar l’R+D mundial de la seva tecnologia d’impressió en 3D a Sant Cugat del Vallès. Just ara, quan alguns diuen que les multinacionals estan fugint.

Tot va començar l’any 2000. Ernest Lluch, Pau Gasol, Manuela de Madre, Ferran Adrià, Joan Manuel Serrat, Joan Massagué, Neus Català, Pasqual Maragall, Vicente Ferrer, Josep Guardiola, David Miret, Joaquim Maria Puyal, Josep Sánchez de Toledo, Josefina Castellví. I Lucía Caram. 15 anys de Català de l’Any.

Font: El Periódico, La germana del poble

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s